GRÀCIA JIMÉNEZ O L’ENCANT DE LA POESIA FETA RETRAT

Gràcia Jiménez Tirado va nàixer a L’Arena (Astúries) el 1957, de família materna castellonenca. Resideix a Sant Vicent del Raspeig, a l’Alacantí. És llicenciada en Història Contemporània per la Universitat de València. Professionalment des de 1980 fins 2017, ha estat vinculada al món educatiu des de diferents àmbits: com a  docent en Educació d’Adults, Educació Primària, Secundària i Batxillerat i professora associada a la Universitat d’Alacant; i també ha estat inspectora educativa entre els anys 1987 i 1996.

Ha presidit l’Associació Cívica per la Normalització del Valencià a la comarca de l’Alacantí, pertanyent a la Federació Escola Valenciana i membre de la Unitat d’Educació Multilingüe de la Universitat d’Alacant des de la seua creació fins 2015.

Col·laboradora de Ràdio Sant Vicent, des de 2007 on ha dirigit el programa escolar Radioactivitat i ha dirigit i conduit els magazins L’Almàssera i, des de 2018, El Món per un Forat. Des de setembre de 2021, col·labora en la secció Escriure, del programa El Rall de la Xarxa d’Emissores Municipals i  À Punt Ràdio. Habitualment publica columnes, ressenyes i entrevistes a La Veu del País Valencià i La Veu dels Llibres.

Ha pres part en les obres: Una proposta de disseny per al Programa d’Immersió (1994). Quaderns de Migjorn (1996), Revista Canelobre, (2002). Treballs de la societat catalana de llengua i literatura. La situació del català a l’ensenyament secundari i a la universitat al País Valencià. Balanç i prospectives. (2015),

 

En el camp de la literatura, ha publicat:

​

Poesia

​

• Platges, editat per Brosquil, 2001 (Premi Antoni Matutano, vila d’Almassora)

• Quadern del Vent,  editat per Brosquil, 2006 (Premi Gorgos, vila de Gata)

• Encara que la nit es faça forta, editat per Aguaclara, 2018 (Premi Paco Mollà, vila de Petrer)

• Obres col·lectives:

• Poetes del sud. Coautora i coordinadora. Ed. per l’Institut Juan Gil Albert de la Diputació d’Alacant, 2004

• Entre mots i versos volums I, II i III. Ed. Universitat d’Alacant (2015, 2018, 2020)

• El vers als llavis: homenatge a Carles Salvador. Ed. Enkuadres, 2019

• Elles: constel·lació poètica. Tàndem edicions,2022

• Mostra de poesia d’Alfara del Patriarca. NPQ editores, 2022

​

També ha publicat poemes en diversos llibrets fallers, obtenint el premi Joan Climent a Gandia, l’any 2018, i va ser finalista, amb dos composicions, als Premis Lletres Falleres l’any 2019.

Poemes seus han estat musicats per diferents autors, com ara el grup Els Jóvens, els cantautors Artur Àlvarez, Andreu Beneit o l’arpista i soprano Alba Asensi.

 

Narrativa

​

• Contes del Migjorn, de VVAA. Ed. Set i Mig, 1999

• La llar de seda (amb Jesús Moncho Pascual)  Ed. Set i Mig, 1999 (Premi 9 d’Octubre de la vila de Sant Vicent del Raspeig)

• Homenatge a la Marina. Encontre d’escriptors i artistes de la Marina, VVAA Editat per CAPPEV, 2006.

• Un grapat de somnis, Ed. Brosquil, 2006

• Nosaltres les fusterianes, VVAA. Ed. Tres i Quatre, 2017.

• Sango Tani, la vall del Corall.  Ed. Voramar-Jo Llibre, 2018

• Entre les rodes. Ed. Bromera, 2018

• 10 de Dones, VVAA. Ed. Edicions 96, 2018

• Un mosaic d’aigua. Ed. Bromera, 2021

 

 

Parlem, doncs, amb Gràcia Jiménez amb la intenció de conèixer millor la poeta i la persona. Intentarem esbrinar de primera mà la seua concepció de la poesia i de la vida en general.

​

AA: Hola, Gràcia! En primer lloc, expressar-te el meu agraïment per haver accedit a aquesta entrevista per a la secció “Converses amb persones creatives” del meu blog “Paraules a cel obert”.

És un plaer conversar amb tu sobre aspectes literaris, educatius i, fins i tot, personals. Amb tota seguretat les lectores i lectors que s'acosten a l'entrevista trobaran en les teues paraules un contingut ple d'interés i de saviesa.

 

Encara que són nombroses i importants les teues publicacions relacionades amb l’àmbit educatiu, sembla que la teua producció poètica és la forma més habitual d'expressió literari i creativa. Per aquest motiu, m'agradaria començar preguntant-te: En quin moment vas reconèixer que la poesia era el vehicle ideal per expressar-te?

 

GJ: Deixa’m agrair-te, primer que res, que hages pensat en mi per parlar sobre poesia, educació o el que ens porte la conversa... Em preguntes quan vaig reconèixer la poesia com un vehicle d’expressió, i em costa delimitar el moment. Com moltes poetes de la meua edat, el reconeixement va ser relativament tardà. De xicoteta ja escrivia algunes cosetes, i he estat una lectora de poesia de sempre, però he tingut una vida professional intensa, he criat dues filles, i com tantes, no trobava la meua habitació pròpia. Soc d’aquelles dones a cavall entre la tradició i la modernitat. Quan la vaig trobar, la meua veu poètica, i quan els meus poemes eren llegits, o escoltats, per tant reconeguts, és quan vaig començar a sentir-me poeta. Tindria ja uns quaranta anys, ja veus!

​

AA: Al marge de tòpics, existeix un argument contundent i objectiu per a definir la poesia? Gràcia Jiménez com entén el seu significat?

 

GJ: He presentat els meus poemes, els poemes d’altres, he estat en trobades, en taules redones, he fet entrevistes... on ens plantegem aquesta pregunta. També he indagat el que altres poetes diuen, és clar. I, francament, definir poesia és ben complicat. Per a mi la poesia és una forma de comunicació que m’ajuda a expressar, a aclarir, a desvetllar els meus sentiments –de tot tipus- a partir d’una imatge, una forma, un desig... i, en el meu cas, m’obligue a la concisió, cercant la paraula i el silenci que l’acompanya, el ritme del pensament, i una cadència que m’acoste a la música.  

​

AA: Per cert, quines van ser les teues primeres lectures poètiques i quins autors t'hi van influir?

 

GJ: Quan jo estudiava llegíem els poetes castellans, els únics que estaven als llibres de text. El primer llibre que recorde va ser de Juan Ramón Jiménez, Platero y yo, i Machado, com no!, Miguel Hernández, Lorca m’encantava, però també León Felipe, Cernuda... en fi, tots aquells. Però a casa es llegia prou, i jo, sent la menuda, trobava llibres dels meus pares o germanes, així vaig descobrir Gabriela Mistral, Alfonsina Storni, una edició bilingüe de La pell de brau de Salvador Espriu, poemes de Maiakovski, Rimbaud o Whitman. Després, amb la Nova Cançó, vaig descobrir la poesia catalana, a través de Montllor, Llach, Bonet, Raimon i tants altres. No reconec una influència concreta, supose que de tots he begut.

​

AA: Tu mateixa afirmes que la teua poesia ha anat evolucionant des d'un simbolisme introspectiu a una poesia més amable i accessible. Com expliques aquest procés creatiu? Han canviat les teues motivacions?

 

GJ: És possible. Durant un temps he volgut fer una poesia més accessible a la gent, i crec que això és bo. Com deia ja al segle XVII el poeta japonés Matsuo Basho, “Els versos d’alguns poetes són excessivament elaborats i perden la naturalitat que prové del cor. Allò que prové del cor és bo, la retòrica és innecessària”.

Alguns poetes d’ara escriuen molt bé, però resulten massa críptics i el poema cobra vida quan la gent el fa seu, del contrari pot ser un exercici solipsista que no m’interessa gens. M’agrada compartit i poder fer meus els poemes dels altres també. Però segurament tornaré, de vegades, a la introspecció un poc més abstracta. De vegades resulta inevitable.

​

AA: En el context actual, vivim un temps dominat per la tecnologia, les xarxes socials, la immediatesa, la renúncia gairebé generalitzada a la reflexió en solitud. Quina és la teua opinió respecte al paper què hauria de representar la poesia en aquest context?

 

GJ: Segurament en la formulació de la pregunta ja hi ha una resposta. Ens cal la reflexió en solitud, per trobar-nos i estimar-nos a nosaltres i als altres. Les xarxes ens exposen constantment a la mirada dels altres, som en tant que els altres ens veuen, ens aplaudeixen, ens jutgen, ens ignoren... Tal volta per això necessitem cada vegada més gent que ens ajude a trobar-nos, terapeutes, coachings... No dic que la poesia puga contra el món tan estrany que hem bastit, però podria ajudar, no creus?  

​

AA: Des de la meua perspectiva de mestre jubilat i atenent la teua experiència en la Inspecció Educativa, m'agradaria també conèixer la teua opinió sobre alguns aspectes relacionats amb aquest tema.

Fent un esforç de generalització respecte a l'educació com a concepte global, els sistemes educatius, en l'àmbit d'un context democràtic, responen amb nitidesa a les necessitats reals del planeta i dels usuaris o estan captius a les necessitats d'una societat capitalista agonitzant i obsoleta? Més enllà d'aprenentatges instrumentals, conceptuals… on està la veritat de l'educació com a salvadora de la humanitat?

 

GJ:  Jo sempre he sigut molt freiretista! Crec que tothom ha de poder llegir la seua realitat i usar instruments per analitzar-la i poder canviar-la. L’educació és un dret bàsic de la humanitat, és imprescindible per construir una societat més justa i igualitària. Però per aquesta mateixa raó, dis-li obvietat si vols, els esclaus tenien prohibit –fins fa no res!- aprendre a llegir i escriure, les dones tenen les taxes més elevades d’analfabetisme o les més baixes d’estudis superiors... Les societats que es basen en la desigualtat la reprodueixen de diferents formes, una d’elles és tenir sistemes educatius pobres en tota l’extensió de la paraula, i no només l’econòmica. El sistema educatiu s’hauria de replantejar en molts aspectes, treballant especialment la curiositat, la creativitat, la recerca activa, l’expressivitat i la solidaritat. Però l’escola no pot fer una revolució, és la societat qui deu reflexionar –cosa que no fem- i replantejar els seus objectius, el seu futur.

​

AA: És obvi que un canvi de paradigma comença per un canvi de plantejaments educatius. Existeix la possibilitat d'una educació al marge dels interessos polítics?

 

GJ:  No, si parlem d’una educació institucional, no crec. Com et deia abans, la societat és qui ha de poder entendre les seues necessitats i buscar les solucions. No dic que ara tots ens fem assemblearis, però sí que els partits que ens representen i gestionen els nostres diners per satisfer les nostres necessitats, es posen les piles. I no cal que tots siguem presents, tenim interlocutors, gent que sap i es preocupa per l’educació, als qui els polítics deuen escoltar amb atenció. Tant si diuen el que els agrada com si no. I després fer els canvis, amb consens i recursos, òbviament.

​

AA: I seguint en aquesta línia, per què els nostres sistemes educatius cada vegada prescindeixen més de disciplines com la Filosofia? Necessitem una població menys pensant, més dòcil i més tecnòcrata?

 

GJ: No, no. La Filosofia, i les Ciències Socials són vitals! Necessitem una població variada, diversa, pensadora, agosarada, creativa, crítica. Però una cosa és el que la humanitat necessita i d’altra el que els mercaders necessiten: consumidors influenciables i poc crítics. Per sort sempre hi ha gent, molt joves, per cert, que està qüestionant-se el model actual. Jo vull confiar en ells.

​

AA: En un entorn més pròxim, com veu Gràcia Jiménez el futur de l'ensenyament en valencià?

​

GJ: Va lligat a l’ús social de la llengua. Si no guanyem els carrers –ho dic en un sentit ample-, acabarà sent una llengua molt residual o un fòssil. El valencià ha de ser una llengua viva, el professorat ha de ser especialment sensible i ha d’obrir les aules a totes les experiències vitals engrescadores, que en tenim!, però corren mals vents per a les llengües minoritzades.

​

AA: Tornant a la lírica i intentant traslladar la seua essència al dia a dia, si entenem la poesia com el reflex del món interior del poeta i de la influència del seu entorn, que lectura fas d'aquest món tan convuls que ens toca viure? Com veus el futur de l'ésser humà? Què pot aportar la poesia?

 

GJ: Ho dèiem abans, la poesia pot aportar reflexió, però també goig. I precisament quan més difícil es fa d’entendre el món, més necessària és. Hi ha molts joves que s’expressen a través d’ella, i pot ser no ho saben encara. No podem considerar poesia només els poemaris editats o que podrien ser editats en forma de llibre. Hi ha moltes més formes poètiques, lligades a altres expressions artístiques com la dansa, la música o les arts plàstiques. Em sembla que el futur pot anar per ací.

​

AA: Dins de la teua polifacètica manera d'entendre el fet artístic i cultural, també ocupes part del teu temps en un programa de ràdio. Què t'aporta aquesta activitat i de què manera complementa les teues inquietuds creatives?

 

GJ: La ràdio és un mitjà molt viu, molt pròxim a la gent. I ara, amb els podcast d’internet, encara més. M’agrada especialment fer entrevistes a gent que sap de què està parlant. No m’interessen els “tertulians”, els “opinadors”.  La meua feina és preparar-les, amb la qual cosa aprèn molt, i establir, tal com estem fent ara tu i jo, una conversa amable que qualsevol puga escoltar i que aprofite per eixamplar camps i obrir finestres. És molt gratificant, i espere poder aportar algun granet de sorra per millorar la nostra societat.

 

AA: Passant a un altre tema, he tingut l'oportunitat de musicar i cantar diversos poemes teus inclosos al disc “10 poetes contemporanis”, “El pes del vent” o “La mar”. Soc dels que considere que les diferents Belles Arts mantenen un alt grau d'interacció. Tu Com ho veus?

 

GJ: Totalment d’acord. Poc més puc afegir, Artur. La música és per mi el llenguatge més universal i bell. Escoltar un poema meu musicat, m’emociona moltíssim. Només puc expressar-vos agraïment als músics que ho feu possible, que multipliqueu el poema amb les vostres notes.

​

AA: Per acabar, dues qüestions d'interès: Quins consells donaries a un jove escriptor/escriptora que s'inicia en el món de la poesia? I des del punt de vista literari, què portes ara entre mans?

​

GJ: El primer consell és: escriu molt. El segon: llig molt. El bagatge literari, el solatge, és important. I el tercer: contrasta, deixa’t llegir per altres, per gent que et pot ajudar a millorar.

 

AA: Gràcia, ha estat un autèntic plaer entrevistar-te. Gràcies per la teua generositat i accedir a la meua petició. Sense cap dubte les persones que lligen l'entrevista trobaran en les teues respostes un contingut molt interessant. D'altra banda, desitjar-te el millor tant en l'àmbit literari com a personal. Gràcies i fins aviat!

 

GJ: Ha estat un plaer també per a mi. Una conversa sempre és motiu de reflexió i contrast. Una abraçada gran, Artur!