INA MARTÍ
UN LUXE DE VEU
PER A LA POESIA

 

INA MARTÍ, cantant que la seua pretensió és posar veu sobretot a la nostra poesia per a impulsar el seu coneixement i acostar al públic a llegir-la i conéixer-la.

​

El 24 de febrer de 2018, Paco Muñoz va oferir en el Teatre Principal de Castelló de la Plana el seu concert de comiat dels escenaris. Gràcies a la seua generositat, vaig poder participar com a convidat en l'esmentat concert.. A part de l'excel·lent elenc de músics que li acompanyaven, també destacaven veus de luxe com les d'APA (Josep Aparici), María Campanilla i Ina Martí. Realment he de confessar que a Ina no la coneixia personalment i que no havia escoltat cap interpretació seua. La veritat és que em va impressionar profundament la majestuositat de la seua veu i l'elegància a l'hora d'interpretar en solitari (al marge de grup coral).

 

Abans de l'esmentat esdeveniment, Ina ja portava un important equipatge com intèrpret i des de llavors fins a l'actualitat porta una ferma trajectòria. Ja té editats dos treballs discogràfics, sempre acompanyada pel seu director artístic Enric Murillo.

Per tot això, m'ompli d'alegria poder conversar amb Ina Martí sobre tots aquests anys. I tot això amb la intenció de conéixer una mica millor aspectes relacionats amb la seua personalitat artística juntament d'aspectes de la seua persona i la seua manera d'entendre la vida.

 

Amb tota seguretat, els seus punts de vista seran de gran interés per a les lectores i lectors de la secció "Converses amb persones creatives". Personalment, vaja per endavant el meu agraïment per haver tingut l'amabilitat d'accedir a aquesta entrevista. Bé, anem per faena!

 

A.À: Benvolguda Ina, en primer lloc, voldria agrair-te la teua amabilitat per accedir a aquesta entrevista per al blog PARAULES A CEL OBERT. Des de fa un temps vaig publicant una sèrie d'entrevistes que sota la denominació de "CONVERSES AMB PERSONES CREATIVES" pretenc traslladar a les lectores i lectors el treball artístic de les persones que admire. I que millor creativitat que la d'interpretar, per mitjà del cant, belles paraules i fer-ho amb l'excel·lència que tu ho fas.

 

Així doncs, anem per faena! En primer lloc, m'agradaria entrar en matèria demanant-te que intentes explicar-nos una mica com has arribat fins ací. Qui és Ina Martí i quins són els fonaments sobre els quals estàs construint la teua proposta artística? En quin moment de la teua vida t’adones que la cançó seria un vehicle ideal per a expressar-te?

​

IM: Benvolgut Artur, és per a mi també un plaer conversar amb tu, l'admiració és recíproca per descomptat. La veritat és que fa quinze anys no hauria pensat mai que ara mateix estaria cantant poesia en valencià i gaudint tant del que estic fent. Jo cante des que tinc tres anys pel qual la millor manera d’expressió per a mi ha sigut la música i sempre he estat vinculada a ella formant part de cors, grups no professionals, etc., fins que vaig arribar al Cor del Mediterrani que dirigia Enric Murillo, al cap d'uns anys ell es va convertir en el meu marit i en el meu productor musical. He de dir que a casa mai hem parlat el valencià perquè els meus pares són de Conca, però la poesia escoltada per la veu de Paco Muñoz amb la música d'Enric Murillo em va encisar i aquí vaig decidir que el meu camí aniria en posar veu a aquesta llengua i col·laborar humilment a la seua conservació i difusió. Un pas molt definitiu, a banda d’acompanyar a Paco Muñoz fent cors i alguna cançó com a solista, va ser en 2016 quan vaig participar en l'espectacle “Cantem valencià” al Teatre Principal de València produït per Lluís Miquel Campos acompanyada per algunes de les figures del món de la música en valencià. Després va vindre la gira d’acomiadament de Paco que férem més de 20 concerts i va ser un impuls molt gran a la meua carrera.

 

A.À: Tota intèrpret té uns gustos i unes influències. Quines són les teues? Quina música escolta habitualment? Quines lectures ocupen les teues estones d'oci? Quins temes t’inspiren a l’hora de fer eixes interpretacions vocals tan sublims?

 

I.M.: Doncs la veritat jo em considere una amant de la música i puc estar escoltant música clàssica i passar a escoltar música italiana, grega, rock, música electrònica, jazz… menys reggaeton, (jajaja), m'agraden tots els estils musicals cadascú té la seua màgia i aporta un sentir diferent, la música és una riquesa i un món infinit de possibilitats. Procure estar al corrent de què es fa en la nostra Comunitat i també escolte i cante mantres, em relaxa i pense que la música en si amb la seua vibració va creant un teixit al nostre cervell que és capaç de sanar amb la seua vibració això ho sabem tots els que ens dediquem a la música, veritat? Després m'agrada inspirar-me en cantants clàssiques com Mina, Shirley Bassey… També a Dulce Pontes, Carminho, Maria del Mar Bonet, Diana Navarro… I un llarg etc. Quant a la lectura ja fa uns anys que llig molta poesia per tal de trobar material per als meus projectes. Quan puc he estat llegint a Ken Follet, Ferran Torrent, Almudena Grandes, etc. 

 

A.À.: Des del 2017 fins avui tens ja dos treballs discogràfics editats. Primer edites “AIXÍ” i recentment interpretes poemes de Maria Ibars. Com ha anat evolucionant la teua música fins al darrer CD “POEMES DE PENYAMAR. INA MARTÍ CANTA A MARIA IBARS”?

 

I.M.: Aquest segon disc té més unitat tant en el meu estil vocal com musical. El primer era un poc experimentar amb els estils, aquest és molt més mediterrani en el seu conjunt, a més la poesia de Maria Ibars és molt cantable i això ha facilitat també molt la tasca de la composició i la interiorització dels poemes en el meu cas.

 

A.À.: També, al costat de la cantant Aitana Ferrer, la violoncel·lista Clara Dols i novament, Enric Murillo esteu portant als escenaris l'espectacle “Paraules de dona” que visibilitza la poesia escrita per dones de diferents llocs i èpoques. Una part important de la teua activitat la comparteixes en els escenaris amb altres companyes i companys de professió. Què t'aporta aquest tipus d'experiències? Com les valores?

 

I.M.: Estar al costat d'altres cantants a l’escenari multiplica les bones sensacions, interactues per a aportar i que ells t’aporten, encara això és així quan hi ha bona sintonia! Com és el meu cas! Treballar amb altres cantants és una riquesa i un aprenentatge que tots hauríem d'experimentar.

 

A.À.: Atenent la teua trajectòria, que representen per a tu les figures de Paco Muñoz i d'Enric Murillo?

 

I.M.: Jo sempre dic molt orgullosa que Paco és el meu padrí musical i el meu agraïment és i serà sempre infinit, ja que gràcies a la seua generositat a l’hora de recolzar als artistes m’ha obert moltíssimes portes i amb Enric Murillo he acabat de formar-me com a cantant, és el meu productor, ha confiat en la meua capacitat que m’ha fet estimar encara més la música i gaudir d’ella, he aprés molt al seu costat encara que ell és molt exigent i ens ha costat també moltes discussions, però paga la pena per descomptat! Ja que els resultats sempre són d’una qualitat extraordinària.

​

A.À.: Des del punt de vista formal, és clar que els plantejaments de tot artista van evolucionant al llarg del temps. En el teu cas, com ha estat aquest procés?

 

I.M.: En el meu cas ha sigut de ser una cantant “amateur” a convertir-me en una professional, en un procés de molt treball i dedicació i també a afirmar el meu estil i la meua personalitat com artista.

 

A.À.: Endinsant-nos una mica en la teua manera de treballar, m'agradaria que ens explicares com són les teues sessions d'assaig. Com tries els temes? Quina part d'activitat té Enric Murillo en tot això? Com deixes enllestits el temes?

 

I.M.: Doncs com que nosaltres tenim l’estudi a casa és un privilegi la veritat… Jo tinc les meues sessions amb bases musicals. Les sessions estan classificades en diferents estils, ja que és bo per a un cantant fer a voltes altres coses per a eixir de la teua zona de confort i adquirir altres recursos. Almenys un parell de dies per setmana cante, em grave i m’escolte, l'escolta és molt important i és un gran aprenentatge. Després altres dies amb Enric repassem els temes al piano i ell sobretot em corregeix l’afinació. També cada dia practique vocalització per a mantenir en forma la veu.

​

A.À.: Dins del món creatiu, l'artista pot dedicar-se exclusivament a la disciplina concreta que desenvolupa o ampliar el seu camp creatiu a altres disciplines pròpies de les Belles Arts. La teua activitat se centra exclusivament en el cant o practiques altres maneres d'expressar la teua creativitat?

​

I.M.: M’agrada molt fer fotografies, algunes d’elles estan als meus discos i també m’agrada escriure i he fet alguna coseta de composició però molt humilment…

​

A.À.: Passant a un altre tema, des de la meua experiència personal pense que, en l'àmbit de País Valencià, no existeix, ni moltíssim menys, una normalització cultural. Les institucions i la indústria musical continuen movent-se en funció d'uns interessos molt similars a "ghettos" de tal manera que o estàs en el lloc adequat en el moment just o és molt complicat fer arribar el teu treball a tot el país. Soc un exagerat o vaig pel bon camí en les meues apreciacions? Quina és la teua visió sobre el tema?

​

I.M.: En general en la vida pense que has d'estar en el lloc adequat en el moment just però en el cas de la música encara més. Ens queda un llarg camí per recórrer i perquè es normalitze encara més cantar en valencià i que tinga una transcendència a la mida del procés de treball i dedicació que emprem els músics. Les institucions van en bon camí, però encara necessitem ser més recolzats i rebre més ajudes i oportunitats de mostrar el nostre treball. 

​

A.À.: Furgant més en el tema, quines creus que són les principals mancances de la indústria musical valenciana? I les seues fortaleses?

 

I.M.: Encara queda molt camí per recórrer, però tinc confiança en què anem canalitzats, cal crear més festivals, més circuits, apostar per tota l’ampla varietat musical que tenim, més plataformes a on puga'm donar a conéixer el que fem. La fortalesa la portem cada artista dins de nosaltres, el poble valencià és un poble lluitador ple d’artistes i que innova i això sempre serà així. Ara afortunadament les institucions aposten per la música en valencià, esperem que continue per molt més temps.

 

A.À.: I respecte a la situació actual, en aquest segle XXI dominat per la tecnologia, les xarxes socials, la immediatesa, la renúncia gairebé generalitzada a la reflexió en solitud, com veus el futur de la música en aquest context?

 

I.M.: Per un costat ens ha perjudicat alhora per exemple de poder vendre més discos, però és veritat que és un ventall al món i que la teua música pot escoltar-la algú en la seua habitació d'Austràlia que sense les xarxes mai podríem arribar, té més avantatges que desavantatges.

​

A.À.: La realitat és que entre pandèmies i altres situacions problemàtiques, no corren bons temps per a la cultura, no? Com et posiciones davant aquest moment tan desconcertant que ens toca viure? Existeix un futur esperançador per a les arts i la vida en general?

 

I.M.: Ja quasi no ens recordem de la pandèmia que hem passat, veritat? Hem tornat a la nostra vida i als nostres costums ràpidament. Bé, l'art no pot morir, els que som artistes i ens mou una passió sempre lluitem perquè continue florint per difícils que siguen els temps. Cal confiar en la vida i en nosaltres mateixos sempre i sobretot tindre un nivell d'adaptació sempre molt alt. Ens deixarem sorprendre cada dia, això és emocionant.

​

A.À.: Per acabar, què cou Ina Martí per al futur immediat?

​

I.M.: Doncs, acabem d’estrenar un tribut al nostre benvolgut Paco Muñoz i estem molt il·lusionats per donar a conéixer al públic aquest treball que fem amb tanta estima. Després tinc un projecte que m’agradaria quan siga possible portar-lo endavant, però no puc parlar encara i, per descomptat, oberta a projectes que m’òmpliguen i em facen feliç.

​

A.À.: Realment, ha sigut un autèntic plaer conversar amb tu. Moltes gràcies per atendre la meua sol·licitud d'entrevista. Et desitge tot el millor, tant en l'àmbit personal com professional. I per descomptat, seguirem amb molta atenció les teues propostes musicals tan il·luminades amb una veu tan espectacular com la que tu ens regales en cada cançó.

Fins aviat Ina!

 

I.M.: Moltíssimes gràcies a tu Artur per voler saber de mi un poc més i per aquesta entrevista tan emotiva, tan completa i amb tanta estima que m’has fet. Un luxe ser entrevistada per un artista com tu amb una llarga trajectòria tan interessant. Els millors desitjos per a tu també i tal vegada ens tornarem a trobar en un altre escenari…

​