JOSEP LLUÍS NOTARI,
LA LUCIDESA D'UNA VEU ENTRE LA REIVINDICACIÓ I LA TENDRESA

Josep Lluís Notari Lozano naix a la Vilavella (la Plana Baixa). Entre 1996/1998 comença a fer les seues primeres cançons i els seus primers concerts a la comarca, en un País Valencià on els cantautors renaixien a poc a poc, traspuntaven el cap com una raresa per explorar.

Evidentment, la cançó protesta ja no era un moviment amb tanta força com dues dècades enrere, però un grapat de franctiradors musicals que aguantaven de les dècades anteriors i les noves generacions anaven creant un nou públic.

 

Aquest, prompte va començar a congregar-se per a escoltar unes històries on es veien reflectits a la seua terra, sonant cançons en l'inici dels festivals musicals que començaven a renàixer i a créixer com bolets.

 

Durant la primera dècada del segle XXI al País Valencià el fenomen es converteix en una realitat i una demanda segura i complementària de la nova escena musical a les nostres terres. En aquest nou context Josep Lluís comença a fer el salt no sols als territoris de parla catalana, sinó que travessa les fronteres de l’estat espanyol. El 2008/2009 és la gran presentació d'aquest cantautor de Castelló en l’escena dels circuits de música en valencià actuant en el recuperat Aplec de la Plana i en els actes del Correllengua.

 

El següent salt ve amb el segon lloc aconseguit en el concurs musical del Rockpenat del 2009, compartint podi amb qui serà el grup més potent de rock en valencià del País Valencià com són els Malnom. L’any 2011 arriba a la final del concurs Amplifica’t on el seu ressò ja començarà a estendre’s per tot el País Valencià. L'any 2012 és finalista a Alzira del concurs Amplifica't, promogut per Acció Cultural del País Valencià i amb un abast que arribava totes les comunitats lingüístiques catalanoparlants.

 

Entre el 2012 i el 2013 es prepara el seu primer treball “D'Espadà i altres Versos”, enregistrat als estudis Metrònom de Castelló amb la producció artística i arranjaments d’Hèctor Tirado i l’ajuda inestimable de Pau Alabajos que va col·laborar en la interpretació del tema “Itinerants”. El 2014 guanya el premi de Castelló en viu per “itinerants” com a millor cançó interpretada en valencià.

El maig del 2016 presenta el seu 2n treball “L'Arcàdia de Syntagma”, també enregistrat als estudis Metrònom de Castelló amb la producció artística i arranjaments d’Hèctor Tirado. En aquest treball ha col·laborat en la interpretació del tema “la neu ni et frega” Andreu Valor. El disc fou presentat amb un concert especial a la Vilavella i seguidament al Palau de la música de València compartint escenari amb Tomàs de los Santos.

 

Fora del País Valencià ha actuat en diversos indrets esporàdicament: el 2009 va actuar a l'Aplec del Baix Camp, el 2010 al Correllengua pel Priorat, en 2015 al café-pub l´Absenta de Reus (Baix Camp), al casal popular d'Artés (Bages), 2015 i 2016 l casal Carrasclet de Falset (Priorat), a la fira solidària del vi del Masroig (Priorat) el 2017.

 

Actualment, està promocionant el seu 3r treball  discogràfic “Murs invisibles”, un CD conceptual sobre aquelles realitats que canvien o que es mantenen fermament i no som capaços de reconèixer.

 

 

És, doncs, un plaer poder conversar amb Josep Lluís Notari sobre música i també d’alguns aspectes relacionats amb la seua manera d'entendre la vida. Amb tota seguretat, els seus punts de vista seran de gran interés per a les lectores i lectors de la secció "Converses amb persones creatives". Personalment, vaja per endavant tot el meu agraïment per haver tingut l'amabilitat d'accedir a aquesta entrevista. Bé, anem per faena!

 

AA: Benvolgut Josep Lluís, sigues benvingut a la secció d'entrevistes del blog PARAULES A CEL OBERT. És un immens plaer poder conversar amb tu per a conéixer millor el músic i la persona.

Al marge de la ressenya biogràfica, com es defineix musicalment Josep Lluís Notari? En què moment de la seua vida reconeix que la cançó d'autor serà un vehicle ideal per a expressar-se?

 

JLN: Em definisc com a cantautor clàssic, ja que em trobe còmode amb eixa definició. Amb l'arribada a la universitat, em vaig adonar que era la meua millor forma d'expressar-me, la més còmoda, la més honesta.

 

AA: Un músic, un cantautor, no sols és el que crea. En certa manera també els seus fonaments estan alimentats per un cúmul d'influències artístiques. Quines són les teues? Quina música escoltes habitualment? Quines lectures ocupen les teues estones d'oci? Quins temes t’inspiren?

 

JLN: Les meues influències són la nova música d'autor en castellà de finals dels '90, la "chanson française", la nova cançó, l'acústica del "Brit pop" i la música neomelòdica napolitana. Habitualment escolte cançó d'autor d'allà on puc i sempre amb l'escàs temps del qual ara dispose. Les meues hores d'oci com a lector es destinen a lectures molt diverses sobre temes i gèneres que m'interessen, des de "La cultura popular" de Peter Burke a "Educar per ser" de Rebeca Wild. La meua inspiració prové dels temes relacionats amb la lluita contra els problemes globals des d'una òptica de la memòria com a eina i els temes amorosos dintre d'un context social i polític canviant, real i amb un objectiu alliberador d'aquest.

 

AA: El 2013 edites el primer treball discogràfic, "D'Espadà i altres versos"- com ha anat evolucionant la teua música fins al darrer CD "Murs invisibles"?

 

JLN: La meua música ha anat evolucionant cap a les cançons amb format més pop i acústic... i al mateix temps retornant a l'essència popular i senzilla. Crec que he aprés que no faig bé, en què no estic còmode i com no vull ser. La resta de l'evolució segueix un curs fluvial sense entrebancs.

 

AA: Dins del món creatiu, l'artista pot dedicar-se exclusivament a la disciplina concreta que desenvolupa o ampliar el seu camp creatiu a altres disciplines pròpies de les Belles Arts. En el teu cas com entens el fet creatiu, com una cosa especialitzada per a ser consumida o com un treball susceptible d'aglutinar diferents manifestacions artístiques?

 

JLN:  El fet creatiu jo l'entenc amb la màxima llibertat que el creador tinga ganes de dur a terme. No poden haver-hi límits a la creació. L', especialització ha d'arribar per si sola, quan entens i veus que eixe és el teu camí, però sense pensar en el consum . Aglutinar diverses manifestacions artístiques depèn de més factors que a vegades el creador no controla i si ho pot controlar entra en un fet creatiu diferent però tan vàlid com l'anterior.

​

AA: Com diu el refrany "tants caps tants barrets". Com construeixes el teu procés creatiu?

 

JLN: Primer arriba la idea, l'objectiu, el missatge. Si eixe missatge arriba amb una melodia, has d'agafar la guitarra i escriure. Uns dies després retornar i.... si t'agrada la cosa feta, continuar fins a veure on arriba. Aquest és el meu procés clàssic, tot i això, per necessitats del 3r disc, he hagut d'intercalar altres més sistematitzats i condicionats per la temàtica del disc.

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

​

 

 

 

 

 

 

 

AA: Alguns col·legues han col·laborat amb tu en temes dels teus discos. Què t'aporta aquest tipus d'experiències? Com les valores?

 

JLN: Les valores com a extraordinàries, necessàries i enriquidores.

 

AA: Passant a un altre tema, des de la meua experiència personal pense que, en l'àmbit de País Valencià, no existeix, ni moltíssim menys, una normalització cultural. Les institucions i la indústria musical continuen movent-se en funció d'uns interessos molt similars a "ghettos" de tal manera que o estàs en el lloc adequat en el moment just o és molt complicat fer arribar el teu treball a tot el país. Si a això afegim el fet de ser un cantautor perifèric, encara es complica més la cosa. Soc un exagerat o vaig pel bon camí en les meues apreciacions? Quina és la teua visió sobre el tema?

​

JLN: vas pel camí de la llum en les teues apreciacions, per sort algunes coses estan canviant molt tímidament però amb fermesa. També et diré que la inseguretat i la fragilitat que per si sòl té el món cultural en general en aquest estat crea bombolles que moltes vegades no superen "una moda" i res pareix estabilitzar-se per consolidar-se i avançar.

 

AA: Furgant més en el tema, quines creus que són les principals mancances de la indústria musical valenciana? I les seues fortaleses?

 

JLN: La mancança seria no tenir un sistema com el francés. La fortalesa és i fou, tenir un terreny cultural abandonat durant 25 anys que els nostres moviments culturals i populars hem treballat i convertiren en contracultura hegemònica fins fa 7 anys.

 

 

AA: I respecte a la situació actual, en aquest segle XXI dominat per la tecnologia, les xarxes socials, la immediatesa, la renúncia gairebé generalitzada a la reflexió en solitud, com veus el futur de la música en aquest context?

 

JLN: Quan la música no és de la gent, quan no hi ha filtre cultural... el futur és del poder de les multinacionals... o d'un moviment contracultural que es creen enmig d'una crisi del sistema. Tot està per refer-se.

 

 

AA: La realitat és que entre pandèmies i altres situacions problemàtiques, no corren bons temps per a la cultura, no? Com et posiciones davant aquest moment tan desconcertant que ens toca viure? Existeix un futur esperançador per a les arts i la vida en general?

 

JLN: La cultura està en perill des del període 2006-20011. Jo em posicione amb la visió del ciclista de fons... res s'acaba ara, cal anar a poc a poc, no gastar il·lusions en va, observar, aprendre dels errors, ser honest i brindar per la senzillesa.

Existeix un futur, però amb els braços plegats no arribarà, com tot allò que la història ens ha ensenyat.

 

 

AA: Per acabar, què cou Josep Lluís Notari per al futur immediat?

 

JLN: Poesia, cançons i... temps indefinit per poder fer-ho bé i sense presses. La paternitat et canvia la teua velocitat... així és la vida.

 

AA: Realment, ha estat un autèntic plaer conversar amb tu de música, d'inquietuds i anhels. Moltes gràcies per atendre la meua sol·licitud d'entrevista. Et desitge tot el millor, tant en l'àmbit personal com professional. I per descomptat, seguirem amb molta atenció les teues propostes musicals tan plenes de vida i tendresa. Fins aviat Josep Lluís!